El porter seminarista

Aquestes darreres setmanes un núvol espès i obscur planeja sobre el món de l’esport, enterbolint les ments dels aferrissats aficionats a l’esport de donar puntades de peu a una pilota.

Com deveu saber, en aquest esport només un dels jugadors de cada equip té el privilegi de poder tocar la pilota amb les mans per evitar que la pilota es fiqui més enllà dels tres pals, que és precisament l’objectiu del joc. A aquest personatge privilegiat, d’una idiosincràsia tan especial que fa que sempre vagi vestit de manera diferent a la resta de companys, l’anomenen el porter, o també el ca Cerber, en al·lusió al gos fabulós que, segons la mitologia, guardava la porta de l’infern.

Val a dir que aquest privilegi amb què s’ha revestit el porter coincideix amb el d’un altre esport similar, on el porter és l’únic que pot tocar la pilota amb els peus mentre que els altres jugadors només la poden tocar amb les mans.

Un cop fet aquest preàmbul aclaridor, deixa que doni pas a l’actualitat més recent pel que fa a la realitat de les porteries més emblemàtiques de l’estat actual.

Si fa uns dies va ser portada el porter d’un equip de colors molt nostrats perquè va dir que volia canviar d’aires, la setmana passada fou notícia el porter de l’altre equip -un equip monocrom per a més senyes-, primer a causa d’un malentès amb un portuguès i després per culpa d’una desafortunada lesió manual.

Davant d’unes circumstàncies tan adverses, que ens han deixat a tots amb l’ai al cor, he assumit la responsabilitat de trobar amb caràcter urgent un substitut fotogràfic a aquests dos porters. Per tal de minimitzar tanta fatalitat i posar remei a aquesta problemàtica que afecta a banda i banda, he pensat que el millor seria il·lustrar-ho amb una imatge amb què s’hi poguessin identificar les dues aficions alhora.

Que us semblaria l’emblemàtica foto del seminarista madrileny d’en Ramon Masats, un reconegut fotògraf català afincat a Madrid?.

La proposta no és gaire original, però no em negareu que no és una imatge d’allò més adient. D’altra banda, l’estirada d’un ca Cerber vestit de seminarista, volant pel damunt de la seva ombra per desviar la pilota llençada per un company, en aquest cas curiosament abillat amb el mateix equipament, sempre m’ha semblat una fotografia per emmarcar.
A propòsit d’aquesta foto, l’autor en parlava així en una entrevista:

 “És la foto meva més coneguda i la que més vergonya em fa, perquè tothom me la demana, i ja n’estic fins al gorro d’exhibir-la.”

(Publicat a espaifotografic.cat)