Quan m’he posat a escriure aquest post, no savia exactament de què tractaria. Quan l’he rellegit, un cop acabat, no he pogut escatir exactament què m’ha portat a escriure’l i a explicar aquestes tres ... històries? . Ja és gros!

Per començar, aquesta setmana he rebut una invitació d’algun amic de flickr per compartir fotos al grup Gatti Gattini Gattacci!. M’ha fet tanta il·lusió que hi he penjat una dotzena de gats! No és pas que els mixos m’interessin particularment, però tot repassant les fotos d’aquest grup, he arribat a la conclusió que aquests animals tenen un atractiu especial per a les càmeres. Després, al facebook m’ha arribat aquesta foto, que no ha fet més que corraborar-ho.


Fa un parell o tres de dies vaig penjar aquesta foto a flickr i a 500px.

A hores d’ara, a 500px la foto ha rebut 118 visites, 26 Vots (?), 17 comentaris entusiastes i set persones a qui no tinc el gust de conèixer l’han marcat com a favorita. Tot un rècord personal que ha elevat la foto a la categoria de Popular i la meva austoestima a nivells insospitables, on vas a parar!

A flickr en canvi, la foto fins ara ha tingut 14 vistes i 3 comentaris, i només 5 persones l’han escollit com a favorita, tots ells contactes coneguts, amb la qual cosa l’autoestima ha baixat en picat fns a posar-se al nivell que tenia abans de penjar la foto.

Val a dir, que en contrapartida, no he contestat cap dels comentaris amb què m’han obsequiat. Malgrat que aquesta darrera frase pot ser interpretada com una descortesia cap als que s’han molestat en deixar-me el seu testimoni, he de dir que res no és més lluny de la meva intenció: a tots ells els agraeixo de tot cor que s’hagin quedat enredats uns segons davant d’aquesta foto, que n’hagin elogiat la llum i les textures, i fins i tot que m’hagin convidat a passar per la seva galeria. Però fa uns mesos vaig fer-me el ferm propòsit de no caure en la tentació del jec-tec i en això estic. Bé que ho havia de dir!

Dijous passat vaig fer una sortida amb uns amics al cap Norfeu i a la cala Joncols, amb una parada obligatòria a la gastronòmica cala Montjoi. Si hagués anat en barca, hauria pogut retratar el gat del Cap Norfeu, amb la qual cosa podria enllaçar amb el tema amb què he començat aquest post i la cosa agafaria un cert sentit. Però com que ni tenia barca ni prou temps com per arribar-m’hi a peu, ja veus, benvolgut lector, que l’assumpte del gat m’ha quedat ben deslligat. 

Per acabar l’excursió vam arribar-nos fins al port de Roses, on les xarxes de tots colors ens esperaven esteses tot assecant-se al sol. Unes cadenes rovellades em van cridar l’atenció.

Després, en un racó vaig veure unes xarxes velles amuntegades sota l’ombra d’uns pins. Les textures i la llum eren prou atractives i vaig aprofitar per fer les darreres fotos abans de tornar cap a casa. El resultat va ser la foto que esmento més amunt, i que a una penya sembla que els ha agradat i als altres no ho sé.

Ben mirat, m’ha sortit un post ben galdós. Mereixedor, pel cap baix, d’un parell de comentaris edificants, i la invitació per penjar-lo al grup Interessant?, no gràcies! (penja’n un i comenta’n dos).

1 comentari:

Ricard Pardo ha dit...

Ha de ser "guay" això que expliques de tropecientos comentaris i tal i pascual. Jo la veritat és que no ho sé. De vegades rebo algun i em produeix el mateix efecte que quan el carter em crida pel porter electrònic i diu: certificat !!
Serà d'Hisenda, em pregunto...